I, la papallona volant i volant, cap al sol se’n va anar:
– Bon dia, sol!
– Bon dia, papallona!
– Per què estan tots tan esverats?
– Que no ho saps? És la primavera que ja ha arribat!
– La primavera? I això, què és?
– És… el cel més blau.
És sortir fora de casa.
És estar tots més contents.
És anar de passeig.
És el terra més calent.
És un prat tot ple de flors.
És que jo, el sol, escalfo més.
I ets tu papallona volant de flor en flor.
Ho entens, papallona?
– Sí, ara ja ho entenc!
I, volant i volant, tota contenta va cridant:
– Visca, visca, és primavera, és primavera!

Deixa un comentari